Voluntariat ambiental corporatiu

Agbar

Programa de seguiment de la biodiversitat a les instal·lacions gestionades per l’empresa


Últimes observacions

18/03/2024 08:20:00

EDAR Olot - Pep - EDAR Olot

  • 2 Cadernera Carduelis carduelis
  • 2 Gafarró Serinus serinus
  • 5 Pinsà comú Fringilla coelebs
  • 32 Pardal comú Passer domesticus
  • 13 Estornell vulgar/negre Sturnus vulgaris/unicolor
  • 1 Cornella negra Corvus corone
  • 2 Pica-soques blau Sitta europaea
  • 1 Mallerenga carbonera Parus major
  • 1 Mallerenga blava Cyanistes caeruleus
  • 1 Merla Turdus merula
  • 2 Cuereta blanca vulgar Motacilla alba
  • 3 Cuereta torrentera Motacilla cinerea
  • 2 Picot verd Picus viridis
  • 2 Tudó Columba palumbus
  • 2 Gavià argentat Larus michahellis
  • 1 Bitxac comú Saxicola rubicola

17/03/2024 09:00:00

EDAR El Tablero - Antonio suárez

  • 8 Canari Serinus canaria
  • 30 Bec de corall senegalès Estrilda astrild
  • 60 Pardal de passa Passer hispaniolensis
  • 4 Cuereta torrentera Motacilla cinerea
  • 2 Tórtora del Senegal Streptopelia senegalensis
  • 2 Tórtora turca Streptopelia decaocto
  • 10 Colom roquer Columba livia
  • 3 Xivitona Actitis hypoleucos
  • 1 Xoriguer comú Falco tinnunculus
  • 1 Capó reial Plegadis falcinellus
  • 12 Esplugabous Bubulcus ibis
  • 10 Mosquiter canari Phylloscopus canariensis
  • 1 Martinet blanc Egretta garzetta
  • 1 Ànec mut Cairina moschata

Mostra totes les observacions

Notícies

Observació excepcional a l'EDAR Monte Orgegia (Alacant) 09/02/2024

Com ha passat recentmant a l'EDAR Monte Orgegia, de tant en tant ens trobem davant d’un ocell que té plomes parcialment o totalment blanques on hi hauria d'haver color. Aquests ocells tenen una condició genètica coneguda com a leucisme o, més rarament, albinisme, que afecta la seva coloració així com la seva capacitat de sobreviure a la natura. Albinisme Un ocell albí no té el pigment anomenat melanina. Té el plomatge completament blanc, per la qual cosa la seva identificació basada en el plomatge és impossible. La mutació genètica que provoca aquesta condició s'anomena albinisme. Per saber si un ocell blanc és albí s’ha de mirar el color dels ulls, el bec i les potes, que són sempre vermells o rosats. La manca de melanina permet que se’l vegin els vasos sanguinis. Els ocells albins es troben en gran desavantatge perquè les seves plomes blanques destaquen contra la vegetació. Sense camuflatge, els ocells albins són més fàcils de detectar per als depredadors. Les seves plomes ofereixen certa protecció en ambients nevats, però malauradament també redueixen la capacitat d'un ocell per retenir la calor. Els colors foscos absorbeixen la calor, els colors clars la reflecteixen, cosa que pot significar la diferència entre la vida o la mort a temperatures de congelació.A més, els ocells albins tenen les plomes febles a causa de la manca de melanina, cosa que fa que es trenquin i es deteriorin amb el temps. També tenen mala vista, un altre obstacle per a la supervivència. Com a resultat, aquests ocells rarament sobreviuen després de l'envol.Leucisme Una condició genètica menys coneguda s'anomena leucisme. A diferència de l'albinisme, el leucisme no elimina completament el pigment. Els ocells leucístics tenen patrons increïblement variats. Poden semblar més apagats que els seus homòlegs o poden estar esquitxats de taques blanques. De vegades, aquests ocells es confonen amb albins, però els ocells leucístics sempre tenen algun pigment a les plomes o altres parts del cos, com ara les potes, els ulls o el bec. Els ocells leucístics tenen una mica més de possibilitats perquè conserven una mica de pigmentació. Això vol dir que si veieu un ocell de color clar a la vostra instal·lació, és més probable que sigui leucístic que albí. Sigui com sigui, és una visió rara i emocionant.Quina d'aquestes dues condicions genètiques creieu que té l'ocell que ens ha enviat en David Santacreu?

Llegeix-ne més

Any de lluers? 23/10/2023

El lluer és un fringíl·lid —com el passerell, el pinsà, el verdum o el gafarró, entre altres— que cria de forma regular, únicament, al terç nord peninsular i de forma més o menys homogènia només al Pirineu de Lleida, mentre que a l’hivern és relativament comú a tot el territori. Una de les peculiaritats del lluer és que es tracta d'una espècie típicament irruptiva, cosa que significa que alguns hiverns és molt abundant i d'altres, en canvi, francament escàs.El fenomen de les irrupcions es desencadena a partir d'una sèrie de condicionants que han de produir-se necessàriament en un ordre cronològic determinat. Primer cal que, als països on crien majoritàriament aquestes espècies, hi hagi una temporada excel·lent de producció de llavors. Aquest fet resultarà en una bona temporada de nidificació de lluer, en aquest cas, i en conseqüència en una densitat de població molt alta (molts joves). Aquesta situació ha d'anar seguida, necessàriament, per un any de producció de llavors molt pobre. Quan s'encadenen, per tant, un any de gran producció de llavors amb un altre de producció més aviat escassa, ens trobem que hi ha una població de lluers més gran del que és habitual (recordeu que s'ha produït un baby boom), que no disposa de menjar suficient per sobreviure durant l'hivern, i que migra en massa. És llavors quan les nostres instal·lacions s'omplen d'aquests simpàtics ocellets grocs. Pel que sembla, i basant-nos en les dades obtingudes a la plataforma Ornitho.cat, únicament a Catalunya, aquest serà un gran hivern de lluers. Fixeu-vos que la línia de 2023 que està molt per sobre de la mitjana històrica. Perquè us resulti més senzill detectar aquesta espècie, aquí us deixo un enllaç amb el seu reclam característic:https://xeno-canto.org/770806 Bon birding!

Llegeix-ne més

Mostra-les totes

Instal·lacions

Instal·lacions del cicle de l’aigua que actualment participen en el programa.

Espècies més vistes