Merla (Turdus merula)

Mida

Més gran que un pardal, més petit que un colom.

Hàbitat

Gran varietat de boscos i zones arbrades, fins i tot en parcs urbans, matolls, horts i camps fruiters.

Identificació

Ocell inconfusible en ser completament negre amb el bec taronja, sobretot a la primavera i l’estiu, que és quan ha d’impressionar les femelles. Té la cua llarga i sovint la sacseja amunt i avall. La femella és marró amb el pit clapejat, encara que varia molt en el plomatge. El bec i l’anell orbital solen ser més foscos que els del mascle. El jove és semblant a la femella, però presenta petites clapes pàl·lides a les parts superiors.

Costums

El podem veure a l’herba dels parcs buscant cucs i altres invertebrats. És un especialista a localitzar cucs sota el terreny i encara està en discussió si fa servir la vista o l’oïda per detectar-los. La veritat és que la merla va fent saltets i girant el cap d’una manera molt característica i els troba amb una facilitat sorprenent.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears   Illes Canàries  

Es distribueix pràcticament per tot Espanya, i deixa vacant únicament certes zones estepàries i desforestades com els Monegres, Tierra de Campos, La Manxa, el sud-est àrid, Fuerteventura i Lanzarote.

Veu

És molt matiner, canta a l’alba, abans de sortir el sol, i ho fa molt intensament i amb molta potència. El seu cant és melodiós, és un so aflautat, clar i sonor emès a ritme lent i d’àmplia escala. Té un ampli repertori.

Escolta-ho a XenoCanto