Mallerenga carbonera (Parus major)

Mida

Similar a un pardal.

Hàbitat

Cria en una gran varietat de zones arbrades: jardins, malesa, arbres fruiters, conreus i zones obertes on hi hagi un mínim d’arbreda.

Identificació

Bonic ocell de cap negre molt contrastat amb les galtes blanques i les parts inferiors d’un to groc intens en el cas del mascle, amb una característica franja central negra. La femella presenta un disseny similar, però amb un groc més pàl·lid i la franja central més estreta i desdibuixada. El dors és verd oliva, i les ales i la cua són blavoses, amb una franja alar blanquinosa. Té el bec i les potes robustos. L’aspecte del jove és semblant al de l’adult, però menys contrastat: les parts fosques no són tan negres i no tanquen completament les galtes. El bec és més clar i la línia ventral fosca és variable.

Costums

S’alimenta principalment d’invertebrats durant la primavera i l’estiu, però amplia molt més la seva dieta a l’hivern, en què passa a ser omnívor. El podem trobar entre les branques dels arbres, a terra, en horts i en molts altres llocs. És un visitant habitual dels jardins en zones urbanes, a l’hivern és fàcil atreure’l a les menjadores amb cacauets, mantega o altres aliments grassos. També és un ocupant habitual de caixes niu.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears  

Habita a tot Espanya, excepte als pocs racons del país sense cap arbre. Molt abundant pràcticament a tot arreu i tot l’any.

Veu

Cant característic representat per un “txi-txipan”. Emet moltes variacions de cant, té molts reclams diferents i produeix tot tipus de vocalitzacions variades que sovint sorprenen l’observador.

Escolta-ho a XenoCanto