Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)

Mida

Similar a un pardal, però més esvelt.

Hàbitat

Terrenys oberts, assolellats i amb vegetació baixa, també a prop de cases en granges, pobles i ciutats. Prefereix les zones on hi ha aigua a prop.

Identificació

Ocell esvelt amb la cua llarga, estreta i negra, que mou constantment amunt i avall. Té la coroneta i el clatell negres i la part dorsal grisa. El front i les galtes són de color blanc, i la gola i part del pit, negres. Té unes marques blanques sobre les ales grises. La femella és molt semblant, però el color negre es comença a difuminar a la coroneta sense arribar al clatell. El jove no té negre al cap i el negre de la gola ocupa menys espai.

Costums

Ocell de zones planes i obertes, com camps, prats i descampats, encara que també se’l pot trobar en límits de boscos, sempre que hi hagi clarianes extenses o camps de conreu propers. Sol estar a prop de zones humanitzades, fins i tot ciutats, aparcaments, polígons industrials i carreteres. A l’hivern pot formar dormidors als arbres, de vegades dins de zones urbanes. La seva dieta consta d’una gran varietat d’insectes, tot i que hi destaca el consum de larves, mosques i mosquits.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears   Illes Canàries  

En època de nidificació es distribueix per gran part de la Península, sobretot a la zona nord i de llevant, però escasseja en grans zones de Castella-la Manxa, Badajoz i la campanya andalusa. A l’hivern és més nombrós i està més estès, i es pot trobar també a les illes Canàries i les illes Balears.

Veu

Cant molt simple consistent en unes quantes notes, una pausa, unes altres quantes notes, i una altra pausa. El reclam és un “tsli-vitt” trisíl·lab i alegre.

Escolta-ho a XenoCanto