Gafarró (Serinus serinus)

Mida

Una mica més petit que un pardal.

Hàbitat

Límits de boscos, jardins, parcs i, en general, zones obertes amb cobertura herbàcia i presència d’arbres. Escasseja a mesura que es puja d’altitud.

Identificació

Cap proporcionalment gran a la seva mida reduïda i bec petit. Parts superiors i inferiors amb ratlles; les primeres són de color verd bru, i les segones, d’un to blanquinós. Gola, front, marques facials, costats del coll i pit de color groc llis en el cas del mascle; la femella també presenta ratlles en aquestes zones, però d’un groc més apagat.

Costums

És habitual en hàbitats oberts o semioberts, paisatges agrícoles i descampats herbacis, on se’n poden observar bandades nombroses, especialment a l’hivern, en paisatges agraris amb pocs arbres. Menja llavors d’herbes efímeres, a més d’insectes, i també picoteja la polpa de fruits carnosos. Cria en plantacions de cítrics, oliveres, ametllers, bardisses, zones urbanes i fins i tot llocs molt freqüentats.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears   Illes Canàries  

Àmpliament distribuït per tota la Península, però falta a les zones d’alta muntanya i en hàbitats mancats d’arbres. Present també a les illes Balears i les illes Canàries.

Veu

Cant frenètic i ràpid compost per notes agudes i cruixents, que pot recordar el crepitar de l’oli en fregir.

Escolta-ho a XenoCanto