La migració dels ocells 01/10/2025
La migració dels ocells
La migració dels ocells és un dels fenòmens més extraordinaris del món animal. És un moviment predictible d’anada i tornada amb punt de sortida i arribada fix, que té l’objectiu de trobar bones àrees de cria a la primavera i bones zones d’alimentació a l’hivern. Entre els moviments més espectaculars trobem el que fa el xatrac àrtic (96.000 km anuals des d’Escòcia fins a l’Antàrtida i tornar) i el del tètol cuabarrat (13,500 km des d’Alaska fins a Tasmània en onze dies sense parar). En aquests viatges increïbles, l’element clau per a la supervivència dels ocells és el greix subcutani, que acumulen abans d’envolar-se per tal de tenir reserves d’energia per al viatge.
Com s’orienten els ocells?
Però i com s’orienten els ocells per trobar amb precisió les zones de cria o hivernada amb precisió any rere any? Doncs la veritat és que usen una suma de diferents mètodes d’orientació. D’entrada, els ocells, quan s’acosta l’època de migració senten el que s'anomena “intranquil·litat migratòria”, és a dir, estan inquiets. Un cop comença el viatge usen diversos mètodes d’orientació:
By Manfreeed - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=13945
- Els migrants nocturns s’orienten localitzant l’estrella polar a partir dels cossos celestes que giren al seu voltant.
- Els migrants diürns s’orienten per la posició del sol. Hi ha estudis que demostren que si canvies l’orientació del sol amb miralls, els ocells canvien la seva ruta.
- Tant migrants diürns com nocturns perceben i veuen el camp magnètic de la terra.
- A més a més, tots els ocells saben en quin fus horari es troben i detecten quan el sol no està on hauria d’estar.
Un exemple:
Imagineu que ens emportem una gavina que viu al delta de l’Ebre a Nova York i la deixem anar a les 14 h.
La gavina revisa el seu “rellotge intern” i diu:
“Mira són les 20 h! Però que fa el sol a les 14 h?”
“Ah! Dec estar 6 zones horàries cap a l’oest…”
Doncs apa, una voladeta cap a l’est… i així arribaré a casa!
Com estudiem la migració?
Al llarg de la història s’han provat diversos mètodes per saber on van i d’on venen els ocells migradors, alguns tan rudimentaris com observar la lluna plena i comptar quants ocells passen per davant. Posteriorment, es va desenvolupar l’anellament científic d’ocells, cosa que va permetre obtenir una immensa quantitat de dades provinents de les recuperacions d’ocells anellats. Però és clar, si ja és difícil capturar un ocell, imagineu-vos recapturar-lo en un indret diferent… Avui en dia existeixen tecnologies com ara els emissors GPS o els geolocalitzadors que permeten marcar ocells tan petits com un pinsà i obtenir dades de posició, altura de vol i activitat tan sovint com es vulgui. Definitivament, aquests nous aparells ens obren un nou món de possibilitats per a investigar el comportament dels ocells.
Institut català d'ornitologia
